El joc de les pilotes de foc.

Un dels jocs que m'agrada per tal de que els jugadors experimentin amb els valors d'equip (tots han de lluitar per el mateix objectiu) és l'exercici que presento a continuació que l'anomeno "el joc de les pilotes de foc". 

Aquesta activitat serveix per tal de treballar la tècnica de passada de forma més amena. A més a més els jugadors hauran de desenvolupar les diferents habilitats físiques bàsiques que és un tema que crec que és molt important en èpoques d'iniciació i de formació tal com a persona i com a jugador de bàsquet.

Cal tenir en compte que per fer aquest joc que és molt global, abans cal treballar-lo de manera més analítica en cas que com a objectiu es vulgui treballar l'execució del llançament.

L'àliga i la tortuga

Portant a terme aquest joc treballem la coordinació motriu (amb el pes del seu propi cos). 
A l'hora de fer-los desplaçar de forma quadrúpeda cal tenir present amb quina edat treballem i quina dificultat els posarem. Sempre ha de ser un nivell que puguin assolir per tal de motivar.

La TRANSFERÈNCIA en els entrenaments

La transferència es defineix com un guany (o pèrdua) a la capacitat de rendiment a una tasca com a conseqüència de la pràctica en un altre (Weigelt, Williams, Wingrove y Scott, 2000).

Ens serveix per tal de fer entrenaments de més qualitat i per saber com aprofitar un aprenentatge que els estem ensenyant, amb un altre aprenentatge nou.

De transferències en trobem les següents: 

-Positiva: Es produeix quan l’aprenentatge d’una tasca facilita l’aprenentatge de l’altre.  

Ex:Fer botar el màxim de vegades una pilota de tennis i en el següent exercici fer botar una pilota de bàsquet. La dificultat de fer botar una pilota de petites dimensions, ajudarà després a que quan boti una pilota de bàsquet, li sigui més "senzill". 

-Negativa: Es produeix quan un aprenentatge perjudica a l’altre.   

Ex: Fer el joc de les 10 passades amb dues pilotes per tal de que els jugadors hagin d'estar més atents a buscar la pilota i després fer el mateix joc però només amb una pilota ja que veiem que la primera opció no ha funcionat correctament.

-Nul: No té a veure un aprenentatge amb l’altre. 

Ex: Realitzar un exercici de passada per parelles en estàtic sense defensa i després fer un concurs de tir.

-Retroactiva: Succeeix quan l’aprenentatge posterior afecta als anteriors.  

Ex: Aprendre a fer una finta a un esport i després aplicar-lo a un esport més complexa.  

-Proactiva: Es produeix quan la transferència d'una activitat a una altra modifica la seva realització.

Ex: Treballem la passada picada amb grups de 4 persones. A continuació es col·loca un dels 4 en el mig. Aquest canvi provocarà un nou aprenentatge que pot ser: Passada de pit, pivotar i fins i tot saltar al donar la passada. 

-Vertical: Quan aprenentatges anteriors serveixen per aprendre tasques similars, però més complexes.

Ex: Individualment per perdre la por a la pilota, els faig que llancin la pilota a l'aire i l'aconsegueixin agafar sense que caigui a terra. Cada vegada més amunt fins al punt que ja no li tindran tant pànic com abans. En el moment que els posi per parelles i hagin de fer-se les passades entre ells, els permetrà millorar la recepció de la passada (cada vegada serà diferent ja que estan aprenent a fer passades), però de forma més complexa ja que segurament hi haurà com a mínim un lleu desplaçament per aconseguir agafar la pilota.

-Lateral: Quan un individu és capaç d’executar una tasca similar i del mateix nivell de complexitat com a conseqüència d’haver aprés una altra prèviament. 

Ex: Anar corrent i davant d'un con fer un canvi de mà per davant per després seguir en la mateixa direcció. En el moment de fer la transferència lateral, hi podem situar una persona que mogui els braços. 

-Intersensorial: És una transferència d’una modalitat sensorial a una altra.  

Ex: Quan treballem la tècnica individual en estàtic primer faig la demostració (perquè vegin com es desenvolupa) de com es realitza i a continuació ells ho executen de forma correcte.  

-Bilateral: Una mà ensenya a l’altra. 

Ex: Al fer tècnica de bot, podem fer que cada jugador disposi de dues pilotes i les faci botar alhora. Sense voler a la llarga, s'equilibrarà la força de la mà "dolenta" amb la mà bona. 

-Intratasques i Intertasques: La transferència entre dues habilitats motrius es basa en la semblança entre els estímuls i respostes. 

Ex: realitzar 2x2, 3x3, 4x4 i 5x5 per tal de crear situacions reals de partit.

Els ous i la gallina

El joc que mostro a continuació és un joc molt dinàmic i divertit on podem treballar tant els valors d'equip com les diferents habilitats motrius.

Eduquem en valors…

Quantes vegades hem cridat a un nen per el sol fet de que no defensa, pel fet de que no fa l’entrada tal i com li hem ensenyat o simplement perquè no entén l’exercici?

Són preguntes que ens hem de plantejar i que si tenen una resposta positiva significa que cal canviar les formes de fer d’ara endavant.

Cal tenir present que ser entrenador d’edats compreses entre els 3 i els 18, significa ser un educador. El que pretenc dir amb això és que s’ha de comprendre amb qui es treballa, s’ha de tenir paciència amb qui exerceixes la teva feina i s’ha de ser constant per millorar al dia a dia amb els teus jugadors.

Un educador és un líder en el sentit de que el que ell digui o faci, els alumnes ho seguiran i de tal manera ho aprendran.

El respecta, l’esforç, l’amistat, la humilitat, la generositat i l’empatia són valors que llegits són maquíssims però que transferits a la pràctica són impressionants.  

Aconseguir que s’ajudin a aixecar-se entre ells si un cau a terra (amistat), No parlar de males maneres (cridar) amb l’àrbitre (respecte), saber felicitar a l’equip contrari tant si es guanya com si es perd (humilitat), passar-se la pilota entre ells per aconseguir un objectiu comú (generositat) i comprendre a un company que està aprenent (empatia) són exemples de com dur a terme aquests valors a la pràctica.  

Avui presento un circuit que és molt senzill de realitzar però que té una importància vital per el creixement com a jugador de bàsquet i sense mai oblidar com a persona (estat físic). En aquest circuit treballem les habilitats motrius bàsiques com són el salt a dos peus i el llançament a bàsquet. Cal una bona base d'aquest treball per tal de que els jugadors a la llarga puguin arribar a tenir una bona coordinació i així, tenir un bon control del seu cos.

Joc de tornada a la calma: Llançament a la lluna.

El joc que presento a continuació rep aquest nom "llançament a la lluna" perquè és el que van decidir els jugadors/es de l'equip. Tot ve degut a que a l'hora que vaig fer l'exercici era negre nit i recordo que hi havia una lluna ben plena. Els vaig dir que llencessin la pilota tant fort com si volguessin arribar a la lluna...

Gràcies a l'estímul que provoco en els alumnes (aconseguir passar la pilota pel mig del cercle) fa que obtinguin una motivació extra que farà que sense adonar-se s'esforcin per treballar l'habilitat motriu que en aquest cas és el llançament. A més a més, asseguro que s'ho passaran molt bé.

El desenvolupament esportiu del individu (Extret del TFG que vaig realitzar al 2013 a la UIC)

Tota edat té les seves fases de creixement, el seu desenvolupament i per tant una evolució que és innata i perdura al llarg de la vida de l'ésser humà. Si aquesta evolució algú l'accelera per la recerca ràpida d’uns objectius, pot donar com a resultat que a la llarga, el subjecte entrenat acabi desencadenant un rebuig cap a l’esport per varies causes. Una d’elles acostuma a ser la falta d’emoció i conseqüentment o  viceversa, de motivació ( Bompa, 2007, pàg. 43).

En els inicis del bàsquet, és necessari un desenvolupament multilateral i general i cada fase del desenvolupament de la vida d’una persona, ha de passar per els seus moments respectius (Figura 2).

Tota aquesta part de les fases de desenvolupament té molt a veure amb la planificació dels entrenaments, ja que una mala planificació i una acceleració dels objectius, desborda l’emoció, la motivació i el creixement de l’individu com a esportista i el més important, com a persona .

Exercici núm. 1: Presa de contacte

Estrena de la primera activitat al blog. Una bona forma de començar la iniciació al basquetbol, és una bona presa de contacte amb el material que utilitzarem, en aquest cas és la pilota.

Per el que fa a la presa de contacte, és molt important "imposar" la primera i poques lleis reines que posseeix el bàsquet i que tot jugador ha de complir: que és no xutar la pilota de bàsquet ja que quan un nen/a veu una pilota, el primer que se li acut fer, és xutar-la per naturalesa. Per tant és de vital importància treure aquest mal hàbit que a la llarga ens ajudarà a conservar intactes aquest material tant apreciat avui en dia.

A continuació presento el primer format de l'explicació de les activitats que suposo que a la llarga anirà variant segons les premisses que cregui que són més importants

.

Creador d'entrenaments

Donant voltes per internet he pogut trobar un programa el qual serveix per a crear les teves sessions d'entrenament amb tots els ítems ja establerts (cons, atacants, defensors, passades, etc). És un programa ben senzill però un handicap que té és que s'ha de pagar per segons quina funció vulguis (té uns 30 dies de prova gratis).

La direcció de correu electrònic per descarregar el programa és la següent:

http://www.jes-soft.com/playbook/

Com podem veure a la imatge, es pot escollir diversos tipus de camps i a la dreta podem visualitzar que té per triar diferents caràcters.

Comencem amb la presentació del blog.

Benvinguts al blog que estreno amb molta il·lusió.

Per començar presentant-me, el meu nom és Xavier Català i actualment treballo com a mestre d'educació primària a l'escola Joaquima de Vedruna de Terrassa. A més a més sóc entrenador d'iniciació a l'escola de bàsquet dels Salesians de Badalona.

He dedicat molt de temps a l'exercici i des de fa quatre anys, gràcies a la oportunitat que em van oferir els grans companys J.L. i E.C., vaig tenir la possibilitat de descobrir una nova via de l'esport. Aquest camí era que de tots els ítems (valors, tècnica i grans amics) que jo havia obtingut i que havia aprés en el bàsquet com a jugador, els pogués transmetre cap als nens i nenes que tenia al càrrec i que s'havien apuntat a fer un esport. Em refereixo a fer un "esport" ja que ells al no haver jugat mai a bàsquet, a mi se'm presentava el primer repte. Aquest repte era que els jugadors gaudissin jugant al basquetbol i a més a més, s'ho passessin el més bé possible.
Alhora vull agrair en els meus companys de l'escola dels Salesians, la ocasió de poder fer servir exercicis que adaptats al nivell dels jugadors que porto, he pogut fer-ne ús.

Per el que fa el blog, està realitzat amb la intenció de mostrar diferents exercicis d'iniciació al basquetbol, mostrar algun article i altres actes per tal de poder donar-vos diverses eines en el moment que aneu a crear les vostres sessions i poder així, ampliar els vostres coneixements.