La pèrdua de la por.

En atac, la passada de pilota és vital per aconseguir avançar de forma més ràpida i poder finalitzar sol a bàsquet o bé aconseguir un tir més fàcil per a un company.

És per això que ja des de bon començament els jugadors han de perdre la por a la pilota.

D'aquesta forma, a la llarga, aconseguirem que els jugadors puguin seguir la trajectòria de la pilota i alhora realitzin una bona recepció d'ella.

L'exercici s'anomena el joc de l'ou amb la finalitat de que els alumnes s'imaginin que estan jugant amb un ou i que si cau a terra es trencarà.

El policia i els presoners

El policia i els presoners és un joc en el qual l'objectiu que em marco és treballar el bot, la capacitat de reacció i alhora la capacitat de decisió davant la situació en que es trobi cada jugador.

L'activitat proporciona a l'alumne un seguit de situacions reals de partit i un no parar de presa de decisions que haurà de resoldre en qüestió de segons per tal de salvar-se i així, no entrar a la presó.

Durant el temps que estic duent a terme aquesta activitat, vaig fent variacions i afegint premisses com prohibir deixar de botar, situant a un policia més a dintre entre d'altres, fent de l'exercici que sigui més amè.

Treball analític Vs Treball global

En aquesta nova entrada m'he volgut centrar en els dos mètodes de treball com són: L'analític i el global.

Per començar cal saber que quan parlo de treball analític em refereixo a un treball enfocat única i exclusivament a una acció sense cap tipus de barrera (un defensor) i duta a terme de forma cíclica (el moviment tota l'estona ha de ser el mateix). Per exemple l'execució de passada en estàtic (exercici que fem molts, m'incloc, i que no hauriem de fer).

Per altre banda, quan esmento el mètode de treball global, em refereixo a que els jugadors realitzin una acció o exercici que inclogui diverses variants, però, amb la finalitat d'aconseguir el mateix objectiu. Per exemple: El joc de les pilotes de foc (joc en el blog) a on treballen la tècnica de passada de forma dinàmica.

Una vegada presentat els dos mètodes la pregunta que ens fe ve a ser la següent: Quin dels dos mètodes és millor?

A continuació presento una taula on hi he escrit certes característiques d'un i altre mètode que he obtingut de diverses fonts:

Vista la taula, es veu que no és millor un o altre mètode, sinó que cal tenir present els dos en els entrenaments. 

És important pensar que abans que jugadors, formem persones que han de desenvolupar intel·ligències i habilitats. Amb això vull dir que un mètode farà desenvolupar una part d'ell i l'altre en farà desenvolupar la resta obtenint com a resultat una millora en la qualitat dels nostres entrenaments i en el seu desenvolupament com a tot.